QUADERN: TEXTOS DE FORMACIÓ I DEBAT

Aquest quadern servirà de guia durant les Jornades.

El Quadern s'entregarà imprès juntament amb l'acreditació, a 1€. 

Veure Quadern ONLINE
 






A la primera part de la trobada debatrem sobre quin és el subjecte o els subjectes del feminisme. Aquest debat ha estat sempre present al llarg de la història del feminisme i ha generat una gran diversitat d’opinions al respecte. Per tal de començar totes des d’un mateix punt de partida, i per tenir en compte tots aquests debats que s’han tingut i es tenen, dins el feminisme, hem adjuntat uns documents al blog per a facilitar que totes ens puguem situar en aquests debats. De manera breu hem volgut fer un breu resum, que només té l’objectiu d’introduir-nos en els temes que anem a debatre, i acompanyar les preguntes que serviran per a dinamitzar el debat.

Durant els anys seixanta i setanta, el moviment feminista de la segona onada qüestiona la suposada universalitat del subjecte modern proposat pels il·lustrats. Aquest és home, blanc, heterosexual i burgès i s’imposa sobre la resta de subjectivitats negant l’existència de les dones com a subjectes, dins la societat. Les dones reclamen la seva representació com subjecte autònom i independent, amb igualtat de drets i oportunitats amb els homes. Identifiquen la diferència de gènere entre homes i dones i afirmen que existeix un sistema que oprimeix a les dones, en el context d’unes relacions patriarcals. Per tant, suposen que totes les dones tindran uns interessos comuns definits pel seu desig de trencar amb aquesta categorització social discriminatòria i que es concretarà en el moviment d’alliberació.

Apareixen diferents interpretacions per explicar l’origen d’aquesta diferència entre homes i dones, unes més properes a la construcció social del gènere i altres al determinisme biològic (feminisme de la igualtat i feminisme de la diferència). Tot i així, tant unes corrents com les altres coincideixen en que el sistema sexe - gènere afecta per igual a totes les dones, sense tenir en compte les diferències per raons de classe, raça o opció sexual. I obvien també la interrelació entre el patriarcat i els diferents sistemes d’opressió com el racisme i el capitalisme.

 Als anys vuitanta, dins del propi moviment feminista les dones negres, mestisses i les lesbianes denuncien que aquesta única identitat feminista les invisibilitza perquè se centra en les dones blanques, heterosexuals i de classe mitjana.  Titllen a aquest feminisme de ser  racista i heteronormatiu perquè no té en compte les diferents realitats de les dones. El subjecte homogeni “ dona” entra en crisi, ja no es parla del subjecte sinó dels subjectes i no es parla de feminisme sinó de feminismes. Més endavant, tot un seguit d’identitats queers, trans... que també s’allunyen d’aquest subjecte únic i estable, no només reivindiquen les diferències entre les dones sinó també les diferències en una mateixa. Posen en dubte la necessitat d’una identitat com agent polític perquè aquesta sempre serà repressiva vers la diversitat de subjectivitats. (En nom de qui parlem quan parlem de dones?)

Per altra banda, el context en el que ens trobem és el d’un capitalisme globalitzat que ens domina amb la individualitat i la fragmentació col·lectiva,  però també de cada subjecte , per tal de destruir la solidaritat entre les persones. És necessari articular una resistència entre totes, traçar un nosaltres, una estratègia col·lectiva. Però, com creem un front de lluita feminista capaç d’agrupar les diferències entre dones sense jerarquitzacions? Com busquem els punts d’unió entre nosaltres? Quin tipus de polítiques poden sorgir d’aquest nou context, amb un subjecte que s’ha diversificat?


“La interseccionalitat posa damunt la taula la preocupació teòrica i normativa més important de la producció acadèmica feminista: el reconeixement de les diferències entre dones. El fet mateix d’haver-hi diferències entre dones ha esdevingut un tema dominant en les teories feministes dels darrers anys. Això es deu al fet que toca un dels problemes més urgents pel feminisme contemporani - el llarg i dolorós llegat de les seves exclusions (Zack, 2007: 197). La interseccionalitat aborda precisament el tema de les diferències entre dones  en proporcionar un ‘calaix de sastre que intenta fer visibles els múltiples posicionaments que constitueixen la vida quotidna i les relacions de poder que hi són centrals’ (Phoenix, 2006: 187).”

DAVIS, K. (2009) ‘Intersectionality as Buzzword: A Sociology of Science
Perspective on What Makes a Feminist theory Successfu’, Feminist Theory 9 (1): 67-85





“Hacemos un llamamiento a la insurrección TransFeminista:
Venimos del feminismo radical, somos las bolleras, las putas, lxs trans, las inmigrantes, las negras, las heterodisidentes... somos la rabia de la revolución feminista, y queremos enseñar los dientes; salir de los despachos del género y de las políticas correctas, y que nuestro deseo nos guíe siendo políticamente incorrectas, molestando, repensando y resignificando nuestras mutaciones.Ya no nos vale con ser sólo mujeres. El sujeto político del feminismo “mujeres” se nos ha quedado pequeño, es excluyente por sí mismo, se deja fuera a las bolleras, a lxs trans, a las putas, a las del velo, a las que ganan poco y no van a la uni, a las que gritan, a las sin papeles, a la marikas...”
 (Manifiesto para la insurrección transfeminista, 2010. Zaragoza)




preguntes:

Després d’haver llegit aquest paràgraf del Manifest trans-feminsita us proposem que responguem la següent pregunta:  Existeix “la dona” com a subjecte polític? I, Què ens fa ser dones?

Com tenim en compte la multiplicitat d’identitats (de raça, sexualitat, classe, edat, capacitats, etc) del subjecte feminista?

Si entenem les dones com a subjectes lluita, quin paper hem de jugar en la construcció social i nacional dels PPCC?

I com s’han d’integrar la resta de lluites contra el Patriarcat?



preguntes:

La lluita anticapitalista té per objectiu la lluita contra el patriarcat? I, és el feminisme essencialment anticaptialista?


Quin ha de ser el projecte polític-ideològic feminista dels PPCC?
Plasmeu-ho en 10 punts concisos.



 1. CASADO, ELENA;  “A vueltas con el sujeto del feminismo”,
       Política y Sociedad, núm. 30, 1999, pp. 73-92.
 
2.  GIL, S.L;  “Nuevos feminismos.  Sentidos comunes en la dispersión”
      Traficantes de Sueños; Madrid; 2011.
 
4. VVAA; Manifiesto para la insurrección Transfeminista.
    medeak.blogspot.com; 2009
 
5. FRASER, N.; De como cierto feminismo se convirtió en la criada del capitalismo.
    Y la manera de rectificarlo.
    sinpermiso.info


“Es básico crear redes de mujeres que aporten vivencias y conocimientos:
se han cargado nuestros saberes matriliniales y debemos volver a construirlos.(…)Existen medios y técnicas de autogestión del aborto, formas que nos harían mucho más libres y que debemos recuperar, por nosotras, nuestras hijas y nuestras nietas, olvidando así la falacia de que nuestras decisiones deben pasar por terceros”.  



web d’Ácidas y Feministas Ácidas, 11/12/2012




Tot i que la llei del 2010 no resol satisfactòriament les necessitats de les dones ni compleix les reivindicacions històriques del moviment feminista (accés a una educació sexual i afectiva sincera i honesta, a mitjans d’anticoncepció gratuïts i a l’avortament lliure i gratuït), no restarem passives davant aquest nou atac al nostre dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides. El nostre primer país és el nostre cos i no ha de ser territori de disputa.


Manifest 28S de la plataforma Dret al Propi Cos de Barcleona





“El model sexual que ens guia el sistema es basa en el sistema binari sexe-gènere, i sobre tot en la relació coital heterosexual. Posa com a norma les relacions entre diferents sexes i fa una excessiva exaltació del coit. (...) Aquesta sexualitat hegemònica respon a les necessitats del model masculí patriarcal, respon a un model de plaer concret: ràpid, genital, i de sobte. Aquesta sexualitat heterosexista limita les nostres sexualitats (...) Proposem una educació que  entengui la sexualitat com a gestió del paler, reflexionant sobre diferents models, coneixement d’experiències i basar-nos en les vivències”. 


Coeducació a quatre vents. Projecte educatiu d’Emagin i Bilgune Feminista


preguntes:


Quines crítiques fem a l’educació sexoafectiva actual coitocèntrica i heteronormativa que rebem?

Pot ser el plaer el que construeixi noves pràctiques sexuals?

Com afrontem i vivim l’avortament?

Autogestió del avortament o l’avortament mitjançant les estructures de l’estat?

Com encarem la lluita en defensa del avortament ara, avui als PPCC?




 “el cos és per a les dones allò que per als treballadors assalariats homes és la fàbrica: el principal terreny de la seva explotació i resistència”

Silvia Federicci


“Aquests darrers dies, lesbianes i dones solteres hem sortit al diaris. Per desgràcia, com a punt de mira de les polítiques discriminatòries del govern espanyol. I encara que ens intentin confondre, les propostes de la ministra de Sanitat sobre qui podrà accedir a la reproducció assistida responen, únicament, a qüestions ideològiques. Que només les parelles heterosexuals puguin accedir a la reproducció assitida a través de la sanitat pública és una mesura heterosexista, classista i discriminatòria. Com amb tantes altres qüestions, aleguen que els motius no són ideològics sinó que són mesures necessàries en moments de crisi o que responen a criteris mèdics. Tant uns arguments com els altres són falsos jocs de paraules per amagar la seva intenció real: limitar el dret al propi cos de les dones, permetent només que les lesbianes i dones solteres que tenen suficients recursos com per pagar-se la reproducció assitida privada puguin accedir a aquestes tècniques.” 

Gatamaula


preguntes:


Com passem a que la maternitat sigui una lliure decisió i no una imposició?


Ara que amb l’excusa de la crisi estan fent retallades ideològiques com treure la possibilitat de la reproducció assistida a la Sanitat pública per les parelles de dones lesbianes i mares monoparentals, com afrontem aquest fet des del moviment feminista?


Com construïm una maternitat feminista? (Com exemple es podria agafar també exemples de dos dones polítiques que han sigut mares recentment. La ministre del PP que va seguir amb la feina política, la diputada de la CUP que va deixar la seva vida pública). 




 “La vertadera feminista es dóna d’una consciència lesbiana tant si se’n va al llit amb dones com si no ho ha fet mai”
Audre Lorde




“la – dona només té sentit en els sistemes heterosexuals de pensament i en els sistemes econòmics heterosexuals. [...] Les lesbianes no són dones”
Monique Wittig 


Qüestionari d’identitat heterosexual (anònim):
Quant et vas adonar per primera vegada que eres heterosexual?
Ho has dit els teus pares? Què en pensen?
Quina creus que és la causa de la teva heterosexualitat?
N’hi ha més com tu a la teva família?
Diries que has tingut una figura paterna o materna inadequada?
No creus que la teva heterosexualitat pot ser només una fase que estàs passant?
T’espanta la gent del teu propi sexe?
Sembla que hi ha poques persones heterosexuals felices, has considerat la possibilitat de fer una teràpia de xoc per a solucionar el teu problema?
Per què sents l’obligació d’induir altres persones vers les teves pràctiques sexuals?
Per què exhibeixes públicament la teva heterosexualitat? No creus que seria millor amagar la teva tendència? 




“Nosotrxs, vosotrxs; somos trans, transgéneros, transexuales, travestis, travolas, seres en permanente tránsito… Personas intersex, hermafroditas orgullosas, putas, chaperos, promiscuxs, fetichistas, psiquiatrizadas, bolleras, marimachos, maricas, camioneras, nenazas, stone butches, high femmes, leathers, precarixs, migrantes, racializadxs, explotadxs, negras, mulatxs, latinxs, gordas deseadas y visibles, presas, mujeres del hogar, personas en el paro, mujeres y hombres que no somos “como dios manda”… Ellos nos consideran lxs descarriadxs del género y la sexualidad. Pero nosotrxs decimos que somos vidas y cuerpos habitables y felices, deseantes y deseables. Queremos identificar las opresiones que nos atraviesan, y también reconocer nuestros privilegios, porque entendemos que el juego entre las identidades y la posición social es complejo. Por eso salimos a la calle, ponemos el cuerpo que le da asco al poder en el centro, porque ningún cuerpo ni ninguna vida tiene que dar asco.” 
Manifest Octubre Trans 2012


preguntes:

Com combatem l’heteronormativitat i la lesbofòbia des del feminisme? Com ho fem en les nostres vides? I en els moviments socials i espais alliberats?

Què ens aporta el lesbianisme a la nostra pràctica feminista? Quines relacions creem entre nosaltres?

Com fem que amb la nostra pràctica feminista tots els cossos i formes de vida que trangredeixen les normes de gènere i sexualitat hi tinguin la mateixa cabuda?





1. WITTING, MONIQUE;  “El pensamiento heterosexual"
 Egales; Madrid pp 45-57. 2004
 
2. ÀLVAREZ, BRUNA; "Maternitat i militància activa" 
 
3. RODÓ, MARIA; "Crítica feminista lesbiana"
Seminari d'Estudis Feministes, de Ciutat Invisible. 2012
4. Gatamaula; Quadern: dret al propi cos i reproducció assistida, lesbianes i solteres

 
“Qui ha de realitzar, doncs, el treball domèstic? Cal un sou fixe per a les mestresses de casa, que les doti d’autonomia econòmica i els permeti tenir les prestacions socials de qui cotitza? Cal socialitzar aquestes tasques en la societat de forma que l’estat s’encarregui de realitzar-les? O cal, simplement, un repartiment real d’aquestes feines i una major consciència de la importància de la cura de les persones i l’entorn immediat?”

Angela Davies: “Mujeres, raza y clase”




“Si el trabajo doméstico lo realizo en mi casa, es amor, instinto maternal, cuidado de los hijos, entrega obligada, buena educación o feminidad. Pero si realizo ese mismo trabajo en otra casa, como una actividad pagada, inserta en el mercado de trabajo y legitimada como tal, este genera una relación social diferente que en ningún caso es parte de mi cuerpo, de los instintos o de la naturaleza”.


Marcela Lagarde





“Si partimos de este análisis podemos observar las implicaciones revolucionarias de la demanda del salario doméstico. Es la demanda por la que termina nuestra naturaleza y comienza nuestra lucha porque el simple hecho de reclamar un salario para el trabajo doméstico significa rechazar este trabajo como expresión de nuestra naturaleza y, a partir de ahí, rechazar precisamente el rol que el capital ha diseñado para nosotras.”

“Es importante reconocer que cuando hablamos de trabajo doméstico no estamos hablando de un empleo como cualquier otro, sino que nos ocupa la manipulación más perversa y la violencia más sutil que el capitalismo ha perpetrado nunca contra cualquier segmento de la clase obrera.”

Silvia Federici: “Revolución en punto cero”



preguntes:

Quines solucions proposem des del feminisme per gestionar el treball de cura a nivell social/global?

Com gestionem els treballs de cura quotidianament a les nostres llars?

La “vaga de cures”. Una eina de lluita ideològica o una eina real que pot provocar canvis en l’àmbit socio-econòmic?

Reflexió entorn les diferents propostes.

“La organizacion temporal vigente, basada en la logica del mercado laboral, impide un reparto equitativo del tiempo de trabajo, ya que las cargas mas importantes, en vez de repartirse, recaen sobre las personas “a tiempo completo”. Este hecho dificulta las posibilidades de participacion política de las personas que no pueden estar al “cien por cien”, constatando la existencia de una tendencia hacia la discriminacion de las personas que asumen responsabilidades de cuidado, principalmente mujeres. Por lo tanto, repartir las cargas y responsabilidades del trabajo político (así como las del cuidado y del empleo-formacion) resulta indispensable para favorecer la participacion de todas las personas. En este sentido, es necesario subrayar que aquellas personas que se dedican al “cien por cien” a la participacion política o al empleo-formacion, lo hacen gracias al trabajo invisible de otras personas, que cubren sus necesidades en el día a día, constituyendo una forma de “militante champinon” que brota lavado y planchado en el día a día, recuperando la descripcion ironica del “trabajador champinon” a tiempo completo que hace Perez Orozco (2006). “

 
Marina Sagastizabal
(“La triple presencia-ausencia: estudio sobre el trabajo doméstico-familiar,
 el empleo y la participación política”


“Así, en el día a día los hombres cuentan con una infraestructura doméstica que les permite una dedicación exclusiva a las tareas tradicionalmente ubicadas en las esfera pública (el empleo y la política), mientras que para las mujeres es muy difícil poder compatibilizar el trabajo asalariado con la participación política, ya que esto supondría una triple carga de trabajo”


Astelarra, 1990


preguntes:

Com gestionem el temps dedicat a la militància amb el dedicat al treball de cura i al treball remunerat?

Quins models de militància tenim? Cal adaptar-los?
(...) L’actual reforma laboral és un clar exemple d’una política conservadora i reaccionària que preconitza el retorn de les dones a casa i aprofundeix en els obstacles, ja existents, perquè les dones puguin participar del mercat de treball remunerat en igualtat de condicions que els homes. La nova llei, per exemple, perverteix el principi d’acció positiva, tot aplicant bonificacions per a la contractació de dones en modalitats de contractació que suposen una retallada de drets laborals i contribuint a incrementar l’escletxa entre homes i dones pel que fa a la temporalitat (i per tant inseguretat laboral). Per contra, no es contempla cap mesura d’estímul a la creació d’ocupació mitjançant contractes de jornada completa i indefinits d’inici a dones. Pel que fa a la protecció de la maternitat, desapareix la deducció de 100 euros al mes per a les empreses que contractaven treballadores que es reincorporaven abans dels dos anys després de la seva maternitat. D’altra banda, el permís de lactància, que podia ser gaudit per ambdós progenitors, ara només podrà ser-ho per un/a dels dos, tot dificultant la corresponsabilització de tasques de cura i atenció entre dones i homes. L’actual reforma laboral obstaculitza les possibilitats de conciliació de vida familiar i laboral. Així, per exemple, qui tingui a la seva cura directa algun/a menor de vuit anys o una persona funcionalment diversa, només tindrà dret a una reducció de la jornada de forma diària (negant, la complexitat de l’atenció i la dependència, que no pot ser planificada a través d’un quadrant horari encotillat). A més, s’introdueix la possibilitat, gairebé sense restriccions, de mobilitat geogràfica de l’empresa, que farà totalment irreconciliable les responsabilitats laborals amb les familiars. I ja no parlem dels salaris (en què les dones segueixen patint discriminació flagrant), que podran rebaixar-se per sota d’allò establert al conveni col·lectiu. En definitiva, s’individualitzen les relacions laborals, en clar detriment dels drets col·lectius i, per tant, dels drets individuals, i sobretot, de totes aquelles persones que es troben en situacions de major precarietat i que són constantment vulnerades pel mercat (...). 

Feministes Indignades- Manifest 1 de Maig 2012



preguntes:

Us heu trobat mai amb una discriminació per qüestions de gènere al món laboral?

Quina estratègia desenvolupem com moviment feminista per acabar amb aquestes discriminacions?




1.  FEDERICI, SILVIA;  “revolución en punto cero”

2.  DAVIS, ANGELA;   “reflexions”


3.  CARRASCO, CRISTINA;   “plantejament actual i desafiaments pendents”

 

“Contemporàniament, des dels àmbits polititzats,[…] apareix un altre imaginari molt poc analitzat: creure que en el fons, els maltractadors són uns reaccionaris i les seves companyes, dones dèbils i sense recolzament social. Això comporta que, des dels àmbits activistes i/o d’extrema esquerra en els quals la igualtat de gènere és teòricament desitjada i duta a la pràctica ens sentim d’alguna manera immunes o protegides. Desafortunadament, arran de la nostra experiència personal,[…] ens trobem amb que aquest mite és completament fals.”
El què sí volem començar a investigar són les característiques peculiars d’implementació i justificació d’aquestes situacions, atès que pensem que la possibilitat que aquests actes se segueixin perpetuant, i amb freqüència amb impunitat, és responsabilitat nostra. Així es es veu en un comunicat de l’Assemblea delle Compane Femministe di Roma en resposta a un abús sexual i que, segons el nostre punt de vista, podria estendre’s a qualsevol situació de violència de gènere i/o d’abús: No només és còmplice qui defensa explícitament el violador sinó també qui, essent home o dona, fomentant dubtes, difonent veus, desacreditant la paraula de les dones i crea un clima on els violadors segueixen mantenint la llibertat de moviment i passegen tranquils per la ciutat.”


 

B. Biglia i C. San Martín “Trencant imaginaris,
maltractadors políticament correctes.”

preguntes:
 
Quines agressions patim dins de l’entorn polític? Com les vivim?

Com visualitzem aquestes agressions i com podem conscienciar als militants per enfrontar aquestes agressions?

Des del moviment feminista, com articulem la resposta davant de les agressions? (Autodefensa feminista, protocols, “caputxes liles”, etc.)



“ Aunque uno a uno los Micromachismos pueden parecer intrascendentes y banales, su importancia deriva  de su uso combinado y reiterativo, que crea un clima más o menos tóxico de agobio y mortificación, que sutilmente va encerrando, coartando o desestabilizando en diferentes grados, atentando así a la autonomía personal y a la integridad psicológica de la mujer si ella no la descubre (a veces pueden pasar años para que lo haga), o no sabe contramaniobrar eficazmente. Los Micromachismos van creando así las condiciones para perpetuar la disponibilidad de la mujer hacia el varón, y evitar lo inverso. […] Al no ser coacciones o abusos evidentes es difícil percibirlos y por tanto oponer resistencia y adjudicarle efectos, por lo que cuándo éstos se perciben, no suelen reconocerse como producidos por estas trampas manipulativas”

Luís Bonino: “Los Micromachismos”


“Así, en el día a día los hombres cuentan con una infraestructura doméstica que les permite una dedicación exclusiva a las tareas tradicionalmente ubicadas en las esfera pública (el empleo y la política), mientras que para las mujeres es muy difícil poder compatibilizar el trabajo asalariado con la participación política, ya que esto supondría una triple carga de trabajo “

Astelarra, 1990

preguntes:

Com construïm relacions sexo-afectives sanes?
(Gayle Rubin descriu una trobada sexual ètica i feminista, depenent de: El tracte de consideració mútua; Presència o absència de coacció; Cantitat y calitat de plaer. )

Com patim violències a l’espai públic? Com afrontem i acabem amb la por que sentim les dones a l’espai públic, ja que es tracta d’una discriminació en sí mateixa?

Quines estratègies seguim des de l’àmbit privat i l’àmbit col·lectiu per empoderar-nos ? Com entenem l’autodefensa feminista ? (Per exemple : ús del llenguatge, reapropiació de paraules que ens discriminen com a dones – putes, bolleres,… - )



“La violencia contra las mujeres se convierte en una de las estrategias claves para mantener el control sobre las mismas, siendo a día de hoy la violación de los derechos humanos más universal, impune y soterrada de todas. Una forma de violencia no sólo individual que se ejerce en el ámbito doméstico o privado, sino que se mantiene constante tanto en el espacio público como en el privado, consecuencia de la situación de discriminación proveniente del sistema patriarcal. Así, el mantenimiento de la violencia contra las mujeres garantiza la continuidad de un orden de valores establecidos por razón de género, estableciéndose como un importante mecanismo de control y poder sobre las mujeres. No son hechos aislados, sino que cada caso de violencia machista tiene hilos conductores similares basados en el mantenimiento de poder, el sometimiento y la opresión de la mujer frente al hombre (los agresores no son enfermos mentales, mito que muchos intentan mantener, ya que no agreden indiscriminadamente, lo hacen solo con mujeres, en la forma que sea).”


N. Prados 2013




“Existe una lógica que sustenta el orden de la violencia  y es preciso confrontarse con ella: en el caso de la violencia contra las mujeres, hay que perseguir y castigar a los culpables. Pero, al mismo tiempo, hay que modificar la mentalidad social y los modelos identitarios que sustentan el mantenimiento de esta violencia. Para lo que hay que situarse en otro orden, razonar con otra lógica, pensar desde otro marco, y promover nuevos modelos identitarios y de relación entre hombres y mujeres.”



C. Magallón. Aproximación a una visión integral
sobre la violencia hacia las mujeres


preguntes:

Cal considerar el “feminicidi” i la violència cap a les dones com a un fet polític?

Com polititzem la lluita contra la violència masclista i la situem en la centralitat del debat des d’una perspectiva feminista i radical?

Quina ha de ser la nostra pràctica respecte això? 









1.  MAGALLÓN, CARMEN;  “epistemología y violencia, aproximación a una visión integral sobre la violencia hacia las mujeres” 

2.  BONINO, LUIS;   “Los Micromachismos”


3.  VVAA;  “Trencant imaginaris, maltractadors políticament correctes”





preguntes:

com podem fer que els discursos i pràctiques feministes siguin alliberadores?

com ens situem nosaltres davant els feminismes?

com podem escapar de dogmes i ‘feministòmetres’? com vivim aquestes situacions?




1.  Polèmica respecte al “txupinazo” de S.Fermin,
2 visions: 

pikaramagazine.com;  San Fermín, San Quintín y la revolución del santoral 

diagonalperiodico.net "San Fermín y el debate sobre el ‘en fiestas todo vale’


2.  FERNÁNDEZ, JUNE;  “Si no puedo perrear, no es mi revolución”
gentedigital.es